Devia ser durant el curs 1982-83, quan fèiem tercer de BUP a la Conreria, que un dia ens van venir a fer una xerrada amb diapositives sobre el Sant Sudari de Torí (la Sábana Santa en castellà). Recordo que ens va frapar a tots que ens expliquessin que els científics hi havien trobat pol·len de plantes de Palestina, que la imatge s’havia format per una mena de radiació o cremor i que era com un negatiu fotogràfic.

Pocs anys després, el 1988, uns laboratoris li van fer la prova del Carboni-14 i van determinar que el teixit era dels anys 1250-1350. De seguida molts van dir: «El Sudari de Torí és fals, és una pintura!» Però al mateix temps, diversos científics van avisar que la prova del C-14 pot fallar quan l’objecte analitzat no ha estat degudament aïllat de l’exterior o quan ha rebut un enriquiment de carboni per un incendi. Efectivament, el Sant Sudari va resultar mig cremat en un incendi de mitjan segle XVI. També es van trobar als ulls del difunt unes marques que, un cop analitzades, corresponen a unes monedes romanes del segle I anomenades Leptons.

Malgrat tot, els detractors del Sant Sudari continuen afirmant que és fals i que va ser fabricat per un artista. Doncs, sincerament, si el Sant Sudari és fals i és obra d’un artista medieval, a aquell senyor se li hauria de donar el premi Nobel, perquè amb els mitjans de la seva època va aconseguir crear una imatge tridimensional, per radiació, va posar unes monedetes romanes als ulls i, a sobre, va posar pol·len de Palestina al llençol. Aquell paio era un crack!!

El 2009 la historiadora italiana Barbara Frale ha fet dos descobriments molt importants: primer, en uns pergamins del judici als templers, un d’aquests monjos guerrers va declarar que quan el 1287 va entrar a l’orde, li van fer besar un llençol que tenia impresa una figura d’un home amb barba. Possiblement es tractava del Sant Sudari. Segon, Frale ha trobat al teixit restes d’unes inscripcions en grec i arameu que diuen: Iesoys Nazarennos, a més d’altres frases.

En fi, com veieu es tracta d’un tema apassionant i el curiós del cas és que la primera vegada que en vaig sentir parlar va ser al Seminari de la Conreria.

XPG