El turó de Montgat, al Maresme, que dóna a la platja, encara no té ni cent pmetres d'altitud sobre el nivell del mar -al peu mateix del turó, això sí. És, doncs, un turó molt modest, un turonet, però amb molta més història que molts altres turons que tenen molta més presència.

Així es veu que hi havia hagut un castell fortificat, un castell que defensava el camí ral que anava de Barcelona a Mataró. I diu que duran la guerra dita del Francès, que va durar des de 1808 fins a 1814, quan els soldats i els generals, i algun marsical i tot, de l'emperador Napoleo Bonaparte van envair el nostre país amb el propòsit declarat d'incorporar-lo a la corona de França (aquells sí que no amagaven pas les intencions), prescindint fins i tot del rei intrús instal·lat a Madrid, que era le germà gran de l'emperador, i conegut amb el malnom d'en Pepet de les Ampolles, un grapat de miquelests i de membres del sometent, ben armats amb escopetes i trabucs i decidits a tot, es van atrinxerar al castell d'aquell turó i van resistir tots els atacas i totes les escomeses de les tropes franceses. Res, que els gavatxos no van ser capaços d'apoderar-nse'n.

En canvi, al cap de quaranta anys, el 1848, quan es va contruir la línia fèrria de Barcelona a Mataró, que va ser el primer ferrocarril que va funcionar al nostre país, van haver de fer un túnel -aleshores en devien dir una foradada- perquè hi pogués passar la via i els trens, naturalment. Es veu que els vells del país encara recordaven les terribles escope- tades de la Guerra del Francès, al principi, quan els van dir que els enginyers volien foradae el turó, no s'ho volien creure. Però els avis es van haver de convèncer que sí, que els temps canvien i que el progrés és el progrés, i que allò que no havien pogut fer els francesos ho van aconseguir els enginyers del carril.