|
1362 |
Les
monges agustines abandonen Montalegre i marxen a Barcelona.
Anys després, el 1399, s’hi instal·la
un grup d’ermitans, entre ells Arnau de Torrevella. |
| 1415 |
El
16 de febrer els cartoixans de Vallparadís de Terrassa
compren l’antic convent de Montalegre (avui Conreria)
i s’hi instal·len provisionalment. Mesos després
comencen les obres de construcció de la nova cartoixa,
situada a la banda marítima de la muntanya, al terme
de Tiana. |
|
|
|
|
1448 |
Els
cartoixans abandonen el vell edifici de Montalegre i baixen
a l’actual cartoixa, encara en obres. A la Conreria
hi resten els germans, o sigui, els cartoixans no sacerdots
que es dediquen al conreu de la terra, l’explotació
dels boscos i els treballs manuals. A partir d’aleshores
aquell edifici es començà a anomenar Conreria. |
|
|
|
1568 |
S’hi
fan algunes reformes i millores a la Conreria. |
|
|
1799 |
Importants
obres d’ampliació i reforma de la Conreria, a
partir de les quals la “part vella” del Seminari
va adquirir un aspecte força semblant al de l’actual
edifici. |
|
| |
|
|
|
|
1821 |
Es
declara a Barcelona una epidèmia de tifus i com que
la Conreria estava abandonada en aquell moment (a causa del
Trienni Liberal), les autoritats hi instal·len un hospital
per als afectats. |
|
|
|
1835 |
La
Conreria i la Cartoixa son expropiats per l’Estat. És
la desamortització de Mendizábal. |
|
|
|
|
|
|
|
1844 |
Uns
particulars compren l’edifici de la Conreria i anys
després el destinen a hostal i lloc d’estiueig.
El 1869 consta que hi passaven l’estiu diverses famílies. |
| 1870 |
Epidèmia
de febra groga a Barcelona i rodalies. Les autoritats tornen
a utilitzar la Conreria com a hospital i sanatori per als
malalts. A prop del Cau s’hi enterren els que van morir
a la Conreria. |
|
|
|
|
1899 |
Els
cartoixans tornen a viure a la cartoixa de Montalegre, després
de 64 anys d’absència. Molts dels monjos són
d’origen francès. |
|
|
|
1902 |
La
cartoixa compra de nou l’edifici de la Conreria. El
cedeixen en lloguer i continua com a restaurant i casa de
colònies. |
|
|
1932 |
La
comunitat de Montalegre cedeix la Conreria a l’Ajuntament
de Badalona perquè sigui destinada a sanatori anti-tuberculós.
|
|
| |
|
|
1937 |
En
plena Guerra Civil s’hi fan millores al sanatori i el
3 de desembre de dit any pugen a inaugurar-les el president
de la República, Negrín, i el president de la
Generalitat, Lluís Companys. |
|
1939 |
Acaba
la Guerra Civil i els cartoixans ofereixen al Bisbat la Conreria
per a ubicar-hi el Seminari Menor de la Diòcesi. |
| 1940 |
El
dia 29 de setembre, s’inicia el primer curs del Seminari
amb 128 alumnes i quatre superiors. |
|
|
|
|
1941
1943 |
Obres
d’ampliació: s’aixeca un pis a la part
vella. |
|
|
|
1942 |
Els
sacerdots “operaris” es fan càrrec de la
direcció del Seminari. S’hi estaran fins al 1961.
|
|
|
1943 |
Arriba
la primera comunitat de monges carmelites que es fan càrrec
de la cuina, queviures i menjadors. |
|
|
1963
1966 |
S’edifica
l’ampliació o part nova del Seminari. |
|
|
1967 |
Mn.
Carles Soler Perdigó, nou rector del Seminari. |
|
|
|
1971 |
Mn.
Josep Manuel Garcia-Die, nou rector, i Mn. Antoni Oriol, nou
vice-rector. |
|
|
|
1978 |
Mn.
Antoni Oriol és nomenat rector de la Conreria. |
|
|
1992 |
Mn.
Josep Anton Arenas, rector del Seminari. |
|
| |
|
|
1993 |
Per l'abril, el bisbat i la direcció comuniquen a professors,
pares i alumnes que es vol tancar el Seminari Menor, però
alguns protesten i s’ajorna la decisió. |
|
1998 |
El
Seminari Menor tanca definitivament les portes per “dificultats
econòmiques i d’adaptació a la reforma
educativa”, segons comunicat de l’arquebisbat.
Poc després la Conreria passa a ser gestionada per
la Fundació Pere Tarrés, en qualitat de Casa
de Colònies i d’Espiritualitat. |
