Pel que fa a la pràctica d'examinar-nos seguida per cada professor, n'hi havia que preferien l'avaluació continua- da, que en diuen ara, és a dir, un examen cada setmana. Els divendres, sobretot, hi havia professor que destinava l'hora a examinar-nos (naturals, matemàtiques...). D'al- tres, en canvi, preferien un mètode més pausat i amb el concurs de treballs que s'havien de presentar durant l'avaluació.

Un mètode per a "provar" els alumnes, especialment en matèries de llengua, solia ser el dictat diari. En aquest cas, la classe solia començar amb un breu dictat seguit de la correcció feta a la pissarra i amb els comentaris corresponents del professor pel que fa a cada errada. Després venia la lliçó teòrica. Val a dir que d'aquesta manera tan tradicional hi hagué alumnes que progres- saren extraordinàriament (de 40 faltes a cada dictat van arribar a fer-ne molt poques, 5 o 6).