El personatge

Ja de petit començà estudis, però en morir el seu mestre, hagué de posar-se a treballar al taller del seu pare. Va arribar a ser un tècnic experimentat i tingué bones perspectives d'esdevenir un gran industrial del sector del tèxtil català. Diverses experiències varen fer-li veure que els valors tinguts per fonamentals (la riquesa, l'honor, l'amistat, la vida mateixa...) podien trencar-se en qualsevol moment. Això, ajuntat amb el pensament en el destí definitiu de la persona humana, el varen impressionar profundament, de manera molt especial la frase «De què li serveix a l'home conquerir tot el món si, al final, perd la seva ànima?»

Ho va deixar tot i ingressà el 1829 al Seminari de Vic. Acabat el primer curs, pensà a fer-se cartoixà i estigué a punt d'entrar a la cartoixa de Montalegre, opció que va acabar desestimant. El 1835 va ser ordenat a Solsona a l'edat de 27 anys. Començà el seu treball pastoral a Sallent, la seva vila natal, fent de vicari. L'any 1839, empès per la seva vocació missionera, viatjà fins a Roma per posar-se al servei de Propaganda Fide. Allí diverses vicissituds acabaren amb el seu ingrés al noviciat dels jesuïtes. A causa d'una estranya malaltia, retornà a Catalunya i es reincorporà a les ordres del bisbe de Vic exercint el ministeri a Viladrau juntament amb dos altres capellans. El 1840, amb el títol de missioner apostòlic, recorre tot Catalunya predicant i fent missions. Aquesta activitat la portà a terme durant diversos anys, fins i tot a les illes Canàries el 1848.

Aviat s'adonà de la necessitat de fundar una agrupació de preveres dedicats a la mateixa activitat que ell havia dut a terme aquells anys. Així, el 16 de juliol de 1849 fundà a Vic una congregació que avui anomenem Missioners Claretians però que oficialment té per títol Congregació dels Missioners Fills de l'Immaculat Cor de Maria.

´Tot just acabada de fundar aquesta institució, li arribà el nomenament d'arquebisbe de Santiago de Cuba, el 4 d'agost d'aquell mateix any. Va arribar a aquella ciutat el 16 de febrer de 1850 i inicià una gran activitat missionera. Destaca la fundació de les Religioses de Maria Immaculada el 25 d'agost de 1855, conjuntament amb Antònia París. També cal destacar l'atemptat que va patir a Holguín, ja que hi va estar a punt de perdre la vida. Treballà tant com va poder per la formació dels infants desvalguts i va promoure centres de formació. També va promoure entitats d'estalvi per als desfavorits per tal que poguessin tirar endavant econòmicament. Tampoc es quedà enrere en la seva lluita contra l'esclavatge i a favor de la dignitat humana.

L'etapa cubana s'acaba quan Isabel II el nomena el 1857 confessor reial i Claret ha d'anar a viure a Madrid. Allí hi desenvolupa una intensa vida apostòlica. Predica, confessa, escriu llibres, aconsella i dóna suport a iniciatives eclesials. L'any següent, el 1858, funda l'Acadèmia de Sant Miquel, una associació d'artistes, escriptors, científics i intel·lectuals al servei de l'evangelització. El 1859 és nomenat president del Reial Monestir de l'Escorial.

En aquests anys rep gràcies espirituals molt importants i això l'ajuda a viure en l'ambient polític enrarit que aleshores es respirava a Madrid. El 1864 va fundar les biblioteques populars i parroquials i el 1868, en esclatar la Revolució de Setembre, hagué de marxar cap a França. D'allí, el 1869, marxà cap a Roma per participar en el concili Vaticà I.

Tornà de Roma i, ja malalt, rebé l´hospitalitat dels monjos cistercencs de Fontfreda (Aude), abadia on va morir a l'edat de 63 anys. Al cap de 64 anys, el 1934, va ser beatificat per Pius XI i uns anys més tard, el 1950, Pius XII el va canonitzar. La seva festivitat se celebra el 24 d´octubre.