A mitjan segle XIX (1844), la Conreria havia passat a mans privades arran de la desamortització de Mendizàbal i uns anys després es va convertir en hostal i lloc d'estiueig (1869). Potser per aquesta raó i per la seva situació geogràfica, les autoritats sanitàries van pensar convertir-lo en sanatori per als afectats de l'epidèmia de pesta groga (tifus icteroide) que l'any 1870 assolava Barcelona.

A la Conreria, i també a la Cartoixa, hi van ser allotjats veïns del barri marítim de la Barceloneta i, segons consta, el 23 de novembre de 1870 ja hi havien mort 58 refugiats: 18 víctimes del tifus icteroides i 40 per malalties comunes.

El cementiri d'aquests barcelonins morts al terme de Tiana es troba a uns dos-cent metres de l'edifici de la Conreria, entre la carretera i el restaurant El Cau. Avui només se'n conserva el clos, envoltat d'una senzilla tàpia d'obra, de mig metre, i ferro. Una gran pedra rodona al centre serveix de monument a les persones que van morir a causa d'una de les darreres epidèmies a les quals Barcelona i els seu habitants s'hagueren d'enfrontar.