Enguany celebrem els 150 aniversari de la publicació del llibre L'origen de les espècies  de Charles Darwin. Han proliferat molt actes, conferències, congressos, exposicions, en record de l'autor de la teoria de l'evolució. Gràcies a Mn. Nicolau, sabem que l'evo-lucionisme no éscontradictori amb la idea de la creació del món per part de Déu. No fa gaires setmanes, a Catalunya Cristiana es parlava d'un congrés sobre l'evolucio-nisme i de l'opinió que avui en té l'Església.

Déu crea un món perfectible, és a dir, que tendeix a la perfecció. Entra, doncs, dins el seu pla creador i salvífic que el món "camini" cap a un perfeccionament d'acord amb unes lleis naturals instituïdes pel mateix Déu. I és aquest mateix món que Déu posa a les mans de l'home dotant-lo de la responsabilitat d'acabar d'afaiçonar-lo amb la seva llibertat i les potencialitats que hi ha dipositat. El bon ús i el recte desenvolupament d'aquest món se sosté en les lleis naturals establertes per Déu, però correspon a l'home servir-se'n i contribuir al perfeccionament del món. L'home hi té alguna cosa a dir, en el devenir del món. Aconseguir portar l'empresa a bon port posa en joc la seva llibertat.

Costa més d'acceptar que es faci servir les teories de Darwin per negar la fe en Déu o Déu mateix. De fet, Darwin no va voler negar Déu i l'única cosa que va dir va ser que el món evoluciona, suposadament per a bé, gràcies a la selecció natural. Els cristians pensem que aquestes lleis, que també afecten la humanitat, no l'afecten de tal manera que el determinin d'una manera absoluta. El més fort ha de vèncer el més feble també entre persones? Els cristians diem que no, i amb això ja contravenim la llei "natural". Precisament, el cristianisme afirma que el feble té dret a la vida i que ha de ser protegit. I, a l'hora, el qui es creu fort ha d'adonar-se de la fortalesa que hi pot haver en el feble, la fortalesa, en definitiva, del Jesús clavat a la creu. Aquest Jesús del qual Sant Pau vol parlar i predicar, i no pas de qualsevol altre, perquè sap que en la feblesa del crucificat i ha la fortalesa del reconeixement de l'amor a l'altre al preu d'una vida, un dels valors més grans d'aquest món.

En la nostra societat s'ha fet camí en aquest sentit quan s'ha reconegut el dret dels orfes, dels discapacitats, dels malalts, dels sense sostre, del Tercer Món... però és evident que encara ens falta recórrer molt camí en altres àmbits. De l'esforç de cada dia depèn i de la gràcia que des de "dalt" ens pugin fer. Bon temps pasqual!

JPC