Recordo
Mn. Francesc Nicolau l’únic sacerdot que portava
sotana, tot sovint plena de guix, un tros de pa de persona, un
savi com n’he vist pocs, que tant et parlava de matemàtiques,
d’astronomia, de biologia... com et traduïa textos
del grec o del rus.
Recordo
Mn. Manel Tort, professor de literatura castellana, fent-nos aprendre
poesies a primer de BUP, entre elles una de Miguel Hernández:
“Como el toro he nacido para el luto y el dolor / como el
toro estoy marcado por un hierro infernal en el costado…”.
El recordo també fent el cub de Rubik al final de la classe,
mentre fumava la seva pipa.
Recordo
Mn. Antoni Oriol, tutor del nostre curs durant tres anys, passejant
pels passadissos dels nostres dormitoris de BUP, a la part nova,
fent sonar el seu clauer perquè la gent callés i
es fes silenci.
Recordo
Mn. Jaume Masvidal, amb el seu caminar inconfusible, muntant activitats
com la Campanya de la Bondat, on es marcaven uns objectius a fer
durant les vacances i els caps de setmana.
Recordo
les nits de final de curs, quan l’estiu ja s’olorava
a l’ambient, que entràvem tots suats i ja cansats
a la capella gran, al primer pis, a fer la pregària vespertina
i que a vegades cantàvem una cançó que encara
canto quan estic content: “¡Qué alegria
cuando me dijeron: vamos a la casa del Señor, ya están
pisando nuestros pies tus umbrales Jerusalén!”
En fi, records i tants records de la Conreria, que em vénen
a la memòria al cap de més de trenta anys.
XPG