La
Conreria
Antics Alumnes
del
Seminari Menor de Ntra. Sra. de Montalegre
Crònica
de la XXVIII Trobada d'Antics Alumnes
El
dissabte 5 de novembre va tenir lloc una nova trobada d'antics
alumnes de la Conreria de la promoció de 1977-1983. Els
últims anys la trobada se celebra a Barcelona.
Ens
ha arribat per diversos conductes una notícia sobre l'antic
alumne i company nostre de la Conreria Josep A. Santolària
Cruells. Us remetem a
aquest blog on es parla d'ell en termes elogiosos,
per si és del vostre interès consultar-lo o llegir-lo.
Entrevista
a Josep Maria Toffoli
Mireia
Rourera entrevista l'historiador Josep Maria Toffoli, membre
de l'Associació d'Amics de la Cartoixa de Montalegre
de Tiana.
El
proper dijous 6 d'octubre, penso anar a passar algunes hores en
companyia dels amics cartoixans, tal com acostumo a fer en la festivitat
de Bru de Colònia, fundador de l'orde de la Cartoixa.
La
guia del silencio, nova pel·lícula de Javier
Almeda
El nostre company i actor Javier Almeda estrena una pel·lícula
a Barcelona, «La guia del silencio», als Cines Alexandra
(Rambla de Catalunya, 90), aquest divendres, 7 d'octubre, de 10
a 13 h.
Octavio Sánchez fa temps que va escriure'ns demanant per
alguns dels seus antics companys. Transcrivim el seu correu per
si algun d'ells ho llegeix i vol posar-s'hi en contacte:
«Me
gustaría saber si viven condiscípulos de mi
curso. Ignoro los que llegaron a ser sacerdotes. Pues en septiembre
de 1956 me trasladé a Madrid y aquí sigo con
mi familia madrileña. Pero yo nací en el Hospital
Clínico de Barcelona un 19 de junio de 1934. Mi Parroquia
era la de Sarriá. Ya que vivía en Las Tres Torres
con mis padres. Recuerdo algunos nombres de mis amigos : Vicente
Fargas, Carlos Sauró, José Mª Blancafort,
Jordi Beltrán, Andrés Mestres, Andrés
Ureña, José Oriol, José Llorente, Vives,
José Villalobos, Francisco Díez. Y de algunos
Profesores: Mossén Campo, Mossén Vilaseca, Don
Pedro, Don Vicente, Mossén Queralt. Yo jugaba de "PORTERO"
de futbol con los de mi curso.
Josep M. Costa Cano informa que aquest estiu ha penjat al Youtube
un resum del video del viatge fi de curs (COU) a la Vall de Bohí
que es va fer l'any 1995 i acceptem el suggeriment de fer-ho saber
des d'aquest web.
Costa el tenia en format VHS i ha aprofitat les vacances, unes quantes
horetes, per digitalitzar-ho i axí tenir-lo penjat a Internet
perquè tothom el pugui veure i en pugui gaudir.
Vegeu-lo a
Mn.
Francesc Nicolau, Premi Serra d'Or 2011
Mn.
Nicolau, autor del llibre La intimitat de la matèria,
ha guanyat el Premi Serra d'Or 2011 en la categoria d'Altres Ciències.
El jurat va decidir atorgar-li el Premi Serra d'Or perquè
aquest llibre presenta un llenguatge entenedor sobre els elements
que ens poden fer comprendre tota la complexitat que la ciència
ha trobat en la matèria.
Aquest
premi és un nou reconeixement per aquest nostre antic professor
i sacerdot nascut a Molins de Rei el 1930, especialista en matemàtiques
i gran divulgador de la ciència.
Una
novel·la ambientada en la Cartoixa de Montalegre
Mireia Vancells ha publicat per Internet El
secret de la Germandat, novel·la que podeu
descarregar-vos en PDF sense cost. Podreu llegir-la en qualsevol
e-reader o pantalla. Podeu
trobar-ne més informació aquí.
Vegeu aquí
l'entrevista de Badalona TV al P. Canals, cartoixà,
en què parla d'aquesta novel·la. Vegeu aquí
l'entrevista de Ràdio DOS, d'Hostalric, a l'autora
a propòsit de la novel·la.
La
Conreria
Amb el bon temps, ve de gust sortir a passejar per llocs de
la nostra geografia més pròxima, llocs amb els
quals mantenim algun tipus de lligam afectiu. Un d’aquests
indrets és la Conreria, des de la qual obtenim unes
magnífiques vistes del Vallès i del Maresme.
Mort
sobtada de Mn. Jordi Moya, antic alumne de la Conreria
Amb
consternació i dolor ens assabentem de la mort sobtada
del jove prevere de 32 anys Mn. Jordi Moya Ródenas,
al servei de l’Arquebisbat de Barcelona com a vicari
de la Parròquia Mare de Déu del Roser de Barcelona.
Moya
va morir dissabte, dia 19 de març de 2011, diada de
Sant Josep, patró del Seminari, a l'Hospital Clínic
de Barcelona, després d'una sobtada malaltia provocada
per una hemorràgia cerebral.
Va
néixer a Mataró l'any 1978. Va estudiar al Seminari
Menor de la Conreria. Les
exèquies han tingut lloc aquest dilluns, 21 de març
de 2011, a les 11 h. del matí, a la Parròquia
Santa Maria de Mataró. Descansi en pau.
La
meva ànima magnifica el Senyor, el meu esperit
celebra Déu que em salva, perquè ha mirat
la petitesa de la seva serventa. Des d'ara totes les
generacions em diran benaurada, perque el Totpoderós
obra en mi meravelles. El seu nom és sant, i
l'amor que té als qui creuen en ell s'esten de
generació en generació.
El
Magníficat, Lc 1,46-55
Mare de Déu de Montalegre,
patrona del Seminari Menor
ADN
Conreria
Aquest
dissabte la promoció 1977-1983 d’exalumnes
de la Conreria celebrem la 28ª trobada. I tot sembla
indicar que amb un gran èxit d’assistència.
Així ha estat des que vàrem deixar el Seminari
Menor essent uns adolescents.
Per
a nosaltres reunir-nos és gairebé una necessitat,
ja que els llaços d’amistat que vam crear en
aquells anys d’internat són tan forts que deixar-nos
de veure seria del tot incomprensible.
Vam
tenir la sort de ser guiats per uns mossens (em refereixo
especialment a Mn. Antoni Nel·lo i Mn. Antoni Oriol,
els nostres tutors) que vam sembrar entre nosaltres la llavor
de la germanor sota el paraigua de la fe cristiana.
Malgrat
les diferències de caràcters i d’interessos,
lògiques en qualsevol grup humà, any rere
any vam anar creixent en respecte mutu, fet que ha continuat
un cop hem seguit el nostre camí fora de les aules
de Montalegre.
És veritat que el pas del temps ajuda a idealitzar
el passat, però el que és innegable és
que l’afecte i l’alegria que regna entre nosaltres
cada vegada que ens trobem és la prova definitiva
de l’existència d’una flama que es va
encendre en aquells anys i que ja no s’ha apagat.
No
tenim constància que altres cursos s’hagin
anat trobant amb la regularitat amb què ho hem fet
nosaltres, però estem segurs que si s’ho proposessin,
també ho aconseguirien.
Nosaltres,
com és natural, hem anat evolucionant i no som els
mateixos ara que fa 30 anys, ni per dins ni per fora, però
l’estima que ens tenim els uns pels altres és
igual o major que la que ens teníem aleshores. El
nostre pas per la Conreria va deixar en nosaltres una petjada
inesborrable. Tot parafrasejant una expressió de
moda en el món futbolístic, estem marcats
per l’ADN Conreria.
